tu ets aquí: Inici | L'observatori

L'observatori

Correu electrònic Imprimeix PDF

Qui som?
L'Observatori sobre la Cobertura de Conflictes va nàixer l'any 2001 d'una iniciativa d'estudiants i professors de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). L'objectiu del grup en constituir-se fou fer un seguiment de com es construïa mediàticament el moviment antiglobalització en el context de la Campanya contra el Banc Mundial. Barcelona 2001, a través del seguiment de la premsa en paper i digital, la ràdio i la televisió. Les anàlisis se centraren en com apareixien reflectits en els diferents mitjans de comunicació els agents implicats en els esdeveniments i en la forma en què es narraven els fets, però tal com anaven succeint. Així mateix, es volia posar de manifest quins mitjans no cobrien el contingut de la Campanya i esbrinar-ne les raons. Les conclusions de les anàlisis es feren arribar puntualment als mitjans de comunicació el mateix dia que eixien publicats durant els dies 22, 23, 24 i 25 de juny, amb la intenció de donar l'oportunitat als periodistes de contrastar el seu treball amb la mirada del lector-investigador crític. El resultat de tot això és la creació formal el setembre de 2001 d'un grup d'investigadors, alguns d'ells encara estudiants i altres ja professors de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB, que aposten pel treball constructiu en la crítica periodística, amb la voluntat de transformació del periodisme en una eina més reflexiva.


Metodologia
La metodologia emprada per l'OCC és l'anàlisi del discurs. L'anàlisi del discurs és un eina d'alt rendiment per comprendre on són tots aquells aspectes del discurs que tenen una rellevància més enllà de la informació. L'anàlisi crítica pot demostrar que el discurs periodístic conforma la ideologia, sustenta valors, actituds, i configura el disseny dels models mentals on són les nostres temences i els nostres prejucidis sobre la realitat. Per això, els investigadors de l'Observatori sobre la Cobertura dels Conflictes hem apostat per aquesta proposta d'anàlisi sense maniqueismes, sabent que l'explicació més encertada no és la que descarta, sinó la que compara i tria en funció de l'objectiu concret i específic de cada moment. L'anàlisi crítica del discurs, tal com la defineix un dels seus màxims exponents, Teun A. Van Dijk, és l'estudi de la reproducció del poder, de l'abús del poder i, doncs, de la dominació a través del discurs. Es tracta d'una anàlisi l'objectiu central de la qual no és, per tant, la teoria, sinó estudiar un problema social des d'una perspectiva multidisciplinar, establint les relacions entre la societat, la cognició social i el discurs. Amb aquest propòsit, l'anàlisi crítica és una nova direcció, que preveu i inclou una perspectiva crítica, d'actitud: l'objecte d'anàlisi és part de la descripció, però també té en compte l'objectiu del discurs, la ideologia que desprèn i per a qui està fet. L'antecedent teòric més significatiu de l'anàlisi crítica és la lingüística crítica que va començar l'any 1979 amb la publicació de Language and control, el primer llibre modern de "lingüística crítica" escrit per Fowler, Hodge, Kress i Trew. Però hi ha altres antecedents que, atesa la seva interdisciplinarietat, provenen de diversos àmbits del coneixement: els estudis fets per l'Escola de Frankfurt: Adorno, Benjamin i Habermas; de la sociolingüística crítica: Ruth Wodak; i d'altres investigadors i intel·lectuals com són Pechêux, Foucault, Altusser, el grup The Glasgow University Group i el Center for Contemporany Cultural Studies de Birmingham del qual cal destacar l'aportació d'Stuart Hall. També cal remarcar l'extraordinària aportació de Norman Fairclough, que partint dels estudis culturals hi farà -i fa- una aportació decisiva. Aquesta base teòrica, per tant, vam considerar que era la que més s'adeia amb els objectius plantejats per l'Observatori sobre la Cobertura de Conflictes (OCC). En primer lloc, perquè pretenem comprendre i analitzar el tractament informatiu de la realitat més pròxima, que esdevé conflictiva per nombrosos motius conjunturals o profundament complexos, però que augmenten de volum amb l'ajuda del component d'espectacularització que els mitjans de comunicació hi solen afegir. En segon lloc, perquè volem denunciar quan es produeix un abús de poder mitjançant el discurs, fent confosa la línia entre persuasió (lícita) i manipulació (il·lícita) de la informació.


Temàtica
L'objectiu del grup és analitzar alguns dels conflictes que tinguen lloc a Catalunya i més especialment a Barcelona, però que siguen exemplificadors de conflictes de més gran abast. En principi, i com a proposta per als dos primers anys d'investigació, ens hem proposar analitzar conflictes que tinguen a veure amb l'antiglobalització econòmica, atesa l'actualitat informativa i el desplegament mediàtic que se n'ha fet. Però la nostra pretensió a llarg termini és analitzar diversos conflictes com ara: conflictes lingüístics, racisme cultural, veïnals, etc, amb la intenció d'arribar a comprendre la dimensió mediàtica dels conflictes en general i el posicionament dels mitjans respecte a cadascun d'ells.